No existe el mejor vino del mundo!!!
No sé quantes vegades m’han preguntat sobre quin és el millor vi del món. Ufff…!!!, vagi quina pregunta. Resposta: no ho sé!, els dic. Tu coneixes (pregunto) algun instrument de mesurament per valorar-ho com existeix en el factor temps (en el GP, Fórmula 1 i l’atletisme), gols (en el futbol, l’handbol?), i punts (en el bàsquet), per posar alguns exemples on intervé la competició i es proclama oficialment als guanyadors o millors en les diferents disciplines i categories. Jo, no!, assevero!
En el vi, quin és el baròmetre fiable per mesurar els millors elaborats d’una manera objectiva? No n’hi ha. Existeixen això sí, experts de guies, revistes, consells reguladors, empreses…, que reunits en tast privat o públic emeten la seva opinió, i que sumant els diferents punts dels membres del jurat eleven al candidat a la categoria de millor vi.
Però, què succeiria si aquest mateix tast de puntuació, amb els mateixos vins, la fessin altres persones enteses en la matèria? Estic segur que el resultat no seria el mateix, i potser, els millors puntuats se situarien en lloc de descens d’aquesta competició.
El millor vi (per al consum diari o per a una excepcional ocasió) és el que a cadascun més li agrada i la seva butxaca li permet comprar-ho. Pensar en el contrari, és no ser objectiu, obra de l’enginyeria més fina del màrqueting de consum, i que a gairebé tothom li agrada presumir d’haver pres el millor vi francès, espanyol, americà o californià, de Bordeus, de Mendoza, d’Alsàcia, de Borgonya, de Ribera del Duero, de Costers del Segre…, de l’anyada del 91, del 89, del 2003. És fashion. És pur aparador i imatge. Res més!
