Vídua Clicquot, la gran senyora de Xampany
Si ens preguntem de quina regió procedeix el vi escumós més conegut universalment, segur que gairebé tothom respondrà que de la Xampanya. També resultarà fàcil saber que la Xampanya està situada en el nord de França, per ser més concrets en el nord-oest del veí país gal. A pesar que el Xampany al segle XVII ja era conegut a París, els romans ho prenien habitualment en els banquets i actes socials amb el nom de Vinum titillum. A la regió homònima, poc sabien d’ell. El terme del qual, Xampanya, designava terres ermes.
En aquest segle XVII es va popularitzar molt, gràcies a l’estímul de certes famílies de la regió en la cort francesa i anglesa. L’any 1660, abans de finalitzar la primera fermentació d’aquests vins, es comença a embotellar, amb l’objectiu de conservar millor les seves aromes, encara que a conseqüència d’això sorgeixen les inesperades bombolles, especialment en els vins de marcat color pàl·lid, alhora que de baixa graduació alcohòlica, i embotellats a la primavera, durant l’acció solar de l’equinocci.
L’aparició de l’efervescència va crear, per l’explosió de les ampolles i perquè els taps saltaven, un conjunt de serioses preocupacions entre els elaboradors, que ho van arribar a batejar amb el nom de vi del diable. També salta-taps. A no ser per la popularitat d’aquest vi a Anglaterra, de ben segur que hagués caigut la seva producció.
Deu anys després, en 1670, Dom Pérignon, monjo benedictí de l’Abadia de Hautvillers, va procedir a realitzar uns quants canvis en l’elaboració del xampany. Va seleccionar el raïm, va subjectar el suro cònic amb una grapa de metall i va emprar unes ampolles de cristall més gruixut. No obstant això, l’origen d’aquestes bombolles va romandre ancorat entre els ciutadans d’aquella època com un misteri. Va ser Louis Pasteur qui ho va desvetllar amb el seu estudi sobre la fermentació al segle XIX.
Existeixen clares evidències que la primera empresa de xampany va ser fundada en 1729 per Nicolas Ruinart en Épernay. Elaboradors com Florenz-Louis Heidsieck i Claude Moët van contribuir al prestigi internacional que va arribar a gaudir el daurat i escumós líquid francès. Més tard, al segle XIX, es van sumar altres productors de la talla de Pierre-Nicolas-Marie Perriet-Jouët i Bolinger. Després de la mort d’alguns d’aquests elaboradors de xampany, la tradició productora va continuar de la mà de les seves esposes. Aquest és el cas de la vídua Terrier, la de Pommery i la coneguda com la gran senyora de Xampany, la vídua Clicquot. A les moltes històries, llegendes, noms i mites que es coneixen, cal afegir una més i és la que va descriure Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord, assenyalant: “El xampany és el vi de la civilització”.
