Tagged: Restauradors

0

El Moviment per la Temprança als EUA

La consigna era regular el lliure consum d’alcohol. A aquest culpaven de diversos mals socials. Des dels inicis del segle XIX a Estats Units d’Amèrica existia el Moviment per la Temprança, també conegut com Temperància, que s’entenia primer com moderació en el beure i menjar, i més tard com prohibició total de consumir alcohol. Finalment, va passar a ser una condemna de tot el relacionat amb aquest, especialment el sector...

0

Plini va dir: “No hi ha res millor per a la salut que la sal i el sol”

Una teoria apunta que la cultura mesopotàmica és la que va promoure el naixement de la conservació dels aliments mitjançant la sal. L’arqueòleg Joan Bottéro assegura que en el II mil.leni aC es van iniciar les salaons de peix i de carn en el que és actualment l’Iraq. També fa esment sobre la conservació d’aliments en oli i d’un tipus de salmorra que venia a servir d’aliment, anomenat “shiqqu” que...

0

Els grecs adoraven a l’oli d’oliva

Els documents i arqueològiques que avalen les primigènies més sòlides sobre l’aparició de l’oli d’oliva procedeixen de l’època que correspon a l’Antic Egipte. En els sarcòfags d’alguns faraons egipcis apareix la representació de l’arbre. No obstant això s’ha de fer esment que l’oli d’oliva es preparava amb essències aromàtiques. Les fruites de l’olivera eren destinades com olis sacramentals dels faraons en la seva altra vida. Prova de la importància que...

0

El Golf Pèrsic i les espècies

Què seria la vida sense el pebre? Res. Absolutament, res. S’imaginen un plat de caça sense el toc picant. O uns callos, sense aquest. O un plat de peix preparat al forn que no hagi estat tocat per la gràcia i sabor de l’especialitat negra. Els hindús, de ben segur, que ho passarien molt malament, ja que trobarien a faltar el seu quotidià i insubstituïble te amb pebre. Estem tan...

0

La romanització de l’oli

La romanització de l’oli Enric Ribera Gabandé.  Els romans, amb la seva progressiva romanització, van anar estenent com una gota d’oli, mai millor dit, el cultiu de l’olivera, també la vinya, les figueres, les pomeres, els albercocs, les síndries, les magranes, els préssecs, les carabasses, els melons, els embotits, els formatges i salses. Un patrimoni que ha perdurat fins als nostres dies; alguns dels seus productes, d’una forma inalterable. Entre...

0

L’arxiu m’ha elevat el valor de l’autoestima

Enric Ribera Gabandé.  Repassant aquests dies l’arxiu fotogràfic, m’han vingut al record molts i bells moments viscuts durant una part important de la meva vida professional. Han sorgit instantànies dels primers contactes amb la gastronomia, els vins i els viatges en 1978. Antonio Costa, cambrer jubilat, contacta amb mi. L’avi de l’hostaleria em proposa editar un butlletí amb motiu de la celebració del dia de la Patrona del sector, Santa...