Una teoria apunta que la cultura mesopotàmica és la que va promoure el naixement de la conservació dels aliments mitjançant la sal. L’arqueòleg Joan Bottéro assegura que en el II mil.leni aC es van iniciar les salaons de peix i de carn en el que és actualment l’Iraq. També fa esment sobre la conservació d’aliments en oli i d’un tipus de salmorra que venia a servir d’aliment, anomenat “shiqqu” que...
Encara que pugui semblar creïble que en els països de l’est d’Europa el més habitual de la seva taula sigui el salmó i la vodka, la veritat és que no és així. Canvia molt el panorama gastronòmic quan es viu in situ, en el seu propi feu. Els antics països de la URSS tenen una intocable cuina tradicional… autòctona. No hi ha dubte que és així, per molt que ens...
El pare de la ciència molecular en la cuina, el francès Hervé This s’aferra en assegurar que el seu és generar coneixement. No obstant això no es mostra proper per cap de les aplicacions tecnològiques. El gal, pertanyent a l’Institut Nacional d’Investigacions Agronòmiques de França, autor molt popular pels seus llibres en els quals conjuga química i cuina, és de l’opinió que la gastronomia molecular es troba en l’arrel dels...
Si ens formulem la pregunta de què és l’or líquid de la cuina espanyola. Estic segur que la resposta majoritària seria, sense cap mena de dubtes, l’oli d’oliva. És or, perquè el seu preu -per a alguns, no per a mi- té equivalència al del daurat metall. És líquid, per que és greix líquid, com és obvi. Però si la pregunta estigués en la direcció de saber que pensen molts...
L’escriptor Mario Vargas Llosa descriu al filòsof i gastrònom il•lustrat Jean-François Revel, en la seva secció quinzenal dels diumenges de “La cuarta página” del periòdic El País d’aquest diumenge, com un hereu directe de la gran tradició humanista occidental. Assenyala el literat peruà sobre Revel: Va escriure un llibre de gastronomia (Un festí en paroles) en el qual va mostrar, sense cap embaràs, a més de la seua ironia i...
Enric Ribera Gabandé. Miel sobre hojuelas (manera de significar que una cosa recau molt bé sobre una altra o li afegeix nou realç); no hi ha mel sense fel (refrany que ensenya la inconsciència i poca durada dels béns humans doncs després del seu succés pròsper i feliç ve regularment un altre trist i desgraciat); no es va fer la mel per a la boca de l’ase (que reprèn als...
