Sardenya, una illa amb sabor català
A Sardenya, la segona illa en extensió de terreny de la Mediterrània després de Sicília, la presència de l’ésser humà és ocasional. En el seu immens espai verge, màgicament intacte, habiten cérvols, cavalls salvatges i aus rapinyaires, a més d’una exuberant vegetació en els seus boscos nodrits d’arbres mil·lenaris, estanys i petites zones desèrtiques.
Sardenya ofereix un territori especialment muntanyenc, sense alts cims. La mar reina amb uns meravellosos colors que reien a les capritxoses cales amagades al llarg de la costa, entre elles, les que se situen en el Golf di Orosei. Porto Vecchio està considerat el port millor equipat de la Mediterrània.
Aquesta illa, entre les seves moltes meravelles, brinda als visitants els complexos nuràgics, escampats per tot el territori. Són monuments únics al món que manifesten el testimoni d’una cultura antiga i misteriosa. Van des del segle XV al VI aC. Els nuraga són jaciments arqueològics en els quals es poden trobar signes d’antics rituals i de la vida domèstica.
Sardenya, per altra banda, té una història lligada a Barcelona i Aragó. La ciutat de l’Alguer, d’uns 50.000 habitants, permet al visitant tornar a l’època medieval, un viatge al passat, quan la Corona d’Aragó va conquistar aquest petit poble pesquer i en el qual va construir unes enormes muralles que daten del segle XII, i que encara es conserven.
Tot i que els joves no el practiquen, encara hi ha molta gent a Alguer que parla un dialecte del català, el algueriens, signe ineludible del pòsit deixat pels catalans durant segles. Turísticament parlant, Alguer ofereix moltes coses per veure. Entre altres, el museu de la Torre de Sant Joan, el museu d’Art Sacre, la Casa Doria (d’estil renaixentista), situada al número 11 del carrer Humberto, i el Port, un lloc molt freqüentat per turistes i sards que gaudeixen de la bellesa del mar asseguts a les meravelloses terrasses dels bars prenent un refresc o un deliciós cappuccino.
Viatjar a Sardenya és fàcil fer-ho des de Barcelona amb els còmodes i equipats vaixells de Grimaldi Lines que diàriament fan la travessia Barcelona-Sardenya-Civitavecchia (en els dos sentits), el que permet un major flux de turistes.
Un altra de les icones d’aquesta destinació és Orgosolo, població de tan sols 4.500 habitants, famosa pels més de 300 murals que llueixen a les parets. En 1969 els habitants de Orgosolo es van posicionar davant l’Executiu italià que pretenia ubicar als voltants instal·lacions militars, aconseguint, amb això i amb l’ocupació de les seves terres destinades a aquesta finalitat per part de nens, ancians i gents, que aquest desistís la seva construcció.
Enric Ribe Gabandé
