Santar i Nelas, un cant a Portugal!
Des que en 1978 realitzés el meu primer viatge internacional a Lisboa, Estoril, Cascais i Sintra, sempre he tingut un afecte molt especial pel veí país de Portugal, de múltiples i contrastats valors i icones turístiques, esquitxat d’història pels quatre costats, des de temps immemorials.
Des de llavors, són infinitat els viatges que he dut a terme a les regions lusitanes, des de Porto, terra de grans i importants vins, reconeguts i descoberts pels anglesos, fins a les Açores, segellades per un conjunt d’illes disseminades per l’Atlàntic que conjuguen la bellesa del seu paisatge amb la tranquil•litat que regna en aquestes petites porcions de terra, juntament amb els contrastos que destil•la la seva capritxosa arquitectura, passant pel l’Algarve, on la cuina desprèn una olor i sabor especial, capitanejada per la cataplana de peix i marisc, feta, com marquen els cànons, per una cataplanera, recipient que li dóna un toc especial al plat, i en el qual sempre està present màgica herba del coriandre.
A Portugal li passa el mateix que a França en turisme; sempre té la particularitat de sorprendre el visitant. Mai s’acaba de veure el més important que té en arquitectura, en museus, en paisatge, en vins, en petites poblacions que irrompen si més no quan t’ho esperes? Portugal mereix, no un o dos viatges, sinó molts més. És un petit país, quant al nombre d’habitants, però molt gran en icones culturals-històriques-turístics.
Aquest passat mes de desembre he tornat a ell, per penúltima vegada, i ho he fet a la zona de la regió de Dâo, convidat per l’amiga de Pilar i meva, Xandi Matos, de Casa Miradouro de Santar, les traces de la qual en la cuina li porten a elaborar unes conserves i melmelades de fruites de primera categoria, en les quals els conservants i antioxidants no tenen cabuda de cap manera. Xandi està treballant en el projecte de convertir la seva Casa Miradouro en una casa rural amb estil.
La invitació a Dâo ha estat per partida doble, ja que la Càmera Municipal de Nelas m’ha fet els honors pertinents de convidat al Mercat do Natal, esdeveniment que cada any celebra aquesta petita població portuguesa, dedicat a l’artesania de l’alimentació i dels productes fets a mà per les dones i homes de la regió.
Aprofitant aquesta sortida a la zona, he recercat temps per dedicar-ho a conèixer la història de Santar i els seus projectes de modernització i posada al dia, de la mà de Jorge Abreu, president d’aquest freguéssiu, destinats a competir en un futur no gaire llunyà en el camp del turisme. També he tingut una trobada amb cellers de la zona, entre elles a Quinta do Sobral de Santar; Quinta do Fata i Quinta Carvalhâo Torto de Nelas, empreses vinateres de poca producció però d’alta capacitat elaboradora en el camp de la qualitat. Els seus vins han obert les portes de l’exportació, mereixent el preuat honor que dóna la internacionalització.
Enric Ribera Gabandé
