Ramon Cabiscol Pascual: “Andorra està revivint l’enologia, elaborant vins blancs amb molta personalitat”
“La meva família era propietària del restaurant Clavé, ubicat al carrer Anselm Clavé, davant dels edificis de La Gremial”
Ramon és un lleidatà que està triomfant en el sector de la restauració i la sumilleria andorrana des de fa 25 anys. Va començar en la professió al restaurant Clavé de Lleida, amb la família Sanvicente. Recorda del seu pas per aquest emblemàtic establiment els esmorzars de cada dia, la clàssica paella dels dijous al migdia, i les partides de dòmino i cartes que feien els clients de la casa.
Pregunta,- ¿Quan comença la seva vinculació amb el món de l’hoteleria?
Resposta, – De manera professional, sobre l’any 1985, encara que abans ja havia treballat al restaurant de la família.
P, – ¿Neix a Lleida?
R, – Efectivament, vaig néixer a la ciutat de Lleida.
P, – ¿Va estar vinculat amb un restaurant emblemàtic de la ciutat?
R, – Així és. La meva família era propietària del restaurant Clavé, ubicat al carrer Anselm Clavé, davant dels edificis de La Gremial. Vaig començar a treballar en aquest. Em va agradar molt, m’encantava tractar amb els clients el tema gastronòmic. Des de llavors estic vinculat amb el sector.
P, – Què recorda del restaurant Clavé?
P, – Recordo la clàssica paella dels dijous al migdia i la varietat d’arrossos dels diumenges. Era un restaurant molt tradicional. Teníem una petita pensió en el primer pis. Però recordo, especialment, els esmorzars, als quals venia molta gent, i les partides de dòmino i cartes que feien els nostres clients. En resum, un ambient molt agradable.
P, – ¿En quin restaurant va prendre contacte després del Clavé?
R, – En el Salavert de Lleida.
P, – On va dur a terme els cursos de sumilleria?
R, – A l’Escola d’Hostaleria de Barcelona
. A Lleida, també a l’Escola d’Hostaleria, i en cellers en els quals aprenia la tècnica del servei i coneixement dels vins.
P, – Un bon dia ve a Andorra, d’això fa 25 anys, i inicia un dilatat periple al Principat fins a l’actualitat.
R, – L’any 1991 vaig arribar a Andorra i començo a treballar a l’Hotel President. Des de llavors sempre he estat vinculat a la restauració d’aquest país.
P, – Des de fa un temps està exercint la professió a l’Hotel Plaza, símbol indiscutible de la millor hoteleria andorrana.
R, – Des de fa uns 3 mesos estic vinculat amb aquest prestigiós i emblemàtic hotel andorrà.
P, – ¿Conjuga el servei de menjador i la sumilleria?
R, – Exacte. Desenvolupo les dues funcions.
P, – Quin criteri segueix en la selecció dels vins per al restaurant?
R, – Seleccionem vins d’Espanya, especialment, França, algun vi sud-americà, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. Normalment, aquests últims, són vins nous.
P, – … ¿També vins andorrans?
R, – Des de fa uns anys, Andorra està revivint l’enologia. Actualment existeixen 5 cellers. Nosaltres intentem representar tots a la nostra carta de suggeriments. És cert que 2 o 3 cellers són els més emblemàtics.
P, – Quin és el perfil organolèptic dels vins andorrans?
R, – Vins blancs suaus amb molta personalitat. Encara que sembli que no pugui ser, és així, són suaus amb caràcter. Cada vegada més sorgeixen vins que sorprenen molt. És cert que encara queda molt recorregut per fer, però estan en el bon camí per aconseguir objectius molt ambiciosos. Els Riesling i els Gewürztraminer funcionen molt bé, tenen una gran acceptació. Els Syrah, merlot i chardonnay també són molt reeixits.
P, – Reprenent el fil de l’Hotel Plaza Andorra, quin és el segment en el qual competeix el seu establiment?
R, – Medi-alt. Al client que coneix el món de la restauració i l’hoteleria.
P, – La seva professió, ¿quin moment viu?
R, – Manca professionalitat. És cert, d’altra banda, hi ha molt bons professionals treballant al país, tot i que cal que hi hagi gent que s’interessi per formar-se. En això estem.
Enric Ribera Gabandé
Foto: Pilar Rius