L’oli d’oliva i els faraons egipcis
La història de l’olivera es perd en els confins de la història. Alguns documents i també arqueològiques sostenen les primigènies més sòlides sobre l’aparició de l’oli d’oliva en l’època que correspon a l’Antic Egipte. La representació d’aquest arbre apareix en els sarcòfags de faraons egipcis. Està demostrat que l’oli en aquells temps no s’utilitzava com a aliment, sinó com essències aromàtiques. Eren destinades les fruites de l’olivera a convertir-se en olis sacramentals dels faraons en la seva altra vida.
Com passava generalment amb la plantació de la vinya durant aquesta època, l’olivera també se situava prop d’un riu, i res millor que fer-ho al delta del Nil, a un tir de pedra d’Alexandria. Però el microclima que configurava la zona egípcia, contra tot pronòstic, no era el millor, hi ha que oferia un minso rendiment en la quantitat i qualitat d’aquest líquid.
Fins als déus de la civilització egípcia van arribar a elevar als altars aquest tema. A la deessa Isis, els seus ciutadans li van assignar el privilegi d’ensenyar als humans el seu cultiu. Alguns frescos del palau de Cnosos, en què apareixen diverses representacions d’oliveres, posen de manifest l’adoració que els grecs tenien per aquest.
És cert, que el consum del suc de l’oliva depenia en gran mesura de la classe social. Les de més baix rang, no ho consumia. Estava destinat a les més benestants. El empraven com a combustible per il.luminar. També, com a remei medicinal i com oli corporal, entre altres funcions.
L’expansió de l’oli d’oliva a través de les diferents generacions i cultures del món, va tenir en els fenicis un bastió important. L’any 1100 aC el van introduir a Espanya. No obstant això, tot i la prematura implantació d’aquest, no va ser fins a principis del segle V quan, després de l’ocupació romana a Hispània, comença la producció olivarera a tenir una certa importància.
Enric Ribera Gabandé
