La romanització de l’oli
La romanització de l’oli
Enric Ribera Gabandé.
Els romans, amb la seva progressiva romanització, van anar estenent com una gota d’oli, mai millor dit, el cultiu de l’olivera, també la vinya, les figueres, les pomeres, els albercocs, les síndries, les magranes, els préssecs, les carabasses, els melons, els embotits, els formatges i salses. Un patrimoni que ha perdurat fins als nostres dies; alguns dels seus productes, d’una forma inalterable.
Entre diverses i incomptables receptes, van ser els que van enginyar els primers dolços, elaborats amb fruites, farina, aigua i llet, i amanits amb pebre i mel. També van preparar vi dolç amb mel, el que era l’hidromel. Empraven la mel a causa que el sucre que arribava d’Egipte era un producte, econòmicament parlant, molt car.
Durant l’Imperi romà, el vi era emprat, exclusivament, per a ritus religiosos, encara que més tard va passar a formar part dels costums populars; estava prohibit per a les dones i per als homes menors de 30 anys. A causa que eren molt religiosos, abans de la celebració del menjar, duien a terme ritus de gratitud durant els quals s’oferia menjar i vi als lars, protectores de la casa i divinitats.
En els seus inicis, el poble romà restringeix l’elaboració del pa; triaven alimentar-se de farinetes, ja que aquest es considerava com una cosa aliena, que tan sols es presentava a la taula dels benestants. Roma va arribar a comptar amb més de 300 fleques que dirigien professionals grecs. Sobre l’any 100 dC, durant l’època de Trajà, es constitueix el Col·legi Oficial de Forners amb caràcter privat, exempt d’impostos. Llavors, els magistrats regulaven el seu preu. Els romans van millorar els molins, les màquines de pastar, i els forns fins al punt que avui en dia s’anomena “forn romà” al forn d’escalfament directe.
L’oli d’oliva venia a ser un regal dels déus; or líquid de la força, la saviesa, la pau… La victòria. Distingien, els romans, 21 varietats d’olives destinades a l’obtenció de l’oli i les receptes per a la preparació de les olives amb vinagre o oli, sal i aromatitzades amb herbes. Recepta, aquesta, que ha perdurat fins a l’actualitat. Encara en la nostra generació actual es continua preparant la conservació de les olives en gerres de vidre seguint aquesta recepta.
