La deessa Isis va ensenyar el cultiu de l’olivera

Si ens formulem la pregunta de què és l’or líquid de la cuina espanyola. Estic segur que la resposta majoritària seria, sense cap mena de dubtes, l’oli d’oliva. És or, perquè el seu preu -per a alguns, no per a mi- té equivalència al del daurat metall. És líquid, per que és greix líquid, com és obvi. Però si la pregunta estigués en la direcció de saber que pensen molts ciutadans sobre l’origen d’aquest, també estic segur que la resposta més repetida seria, que es desconeix la seva procedència. Anem a revelar alguns dels secrets antropològics del màgic producte, i el d’un dels irrenunciables pilars de la dieta mediterrània, l’oli d’oliva.
Els olis d’origen vegetal en l’alimentació han acompanyat la humanitat des de temps immemorials. També, com a combustible en la il.luminació dels temples religiosos. Hi ha indicis que les primeres plantacions d’oliverar es van realitzar al segle V aC a la immensa àrea que va des de Canaan a Síria. Es situen aquests arbres fruiters en el Paleolític Superior, fa d’això uns 14000 anys. No obstant, la producció d’oli d’oliva s’ha de buscar a la zona del Llevant mediterrani, en tota la regió Sirià-Palestina, quan es va començar a extreure oli d’olives silvestres, encara que no es va començar a conrear l’olivera de forma sistemàtica en aquesta mateixa zona.
Sobre l’any 2000 aC, a Egipte es va iniciar el cultiu de l’olivera, començant a utilitzar el daurat líquid per a fins cosmètics. Els egipcis van assenyalar a Isis com la deessa que va ensenyar el cultiu de l’olivera als homes. Els propis egipcis van ser els que van començar a comercialitzar l’oli d’oliva. En l’Antic Egipte, a les cambres funeràries es representaven atuells i àmfores amb oli d’oliva. Més tard, aquest s’aniria estenent per la zona mediterrània, formant part de la trilogia: oli, pa i vi.
A mitjans del segon mil.lenni aC, la producció d’oli va arribar a Grècia a través de la conquesta de Creta. A la civilització hel.lènica posterior, que es va desenvolupar a la zona, el daurat líquid sempre va tenir un paper important. Al segle XI aC, els comerciants per excel.lència de l’antiguitat, els fenicis, van portar el cultiu de l’oliverar a la zona de la Península Ibèrica, el que és l’actual Andalusia. Al poc temps, aquesta zona es convertiria en un dels principals punts de producció del producte oleícola. Van ser aquests el que van implantar la producció oliverar al Magreb i la Sardenya. Roma ho introdueixo als confins de l’imperi romà.

Enric Ribera Gabandé