La broca, a Espanya, va ser el preàmbul de la forquilla

Abans, molt abans de l’aparició de la forquilla al nostre país, la broca, amb dues puntes, va ser ja difosa al segle XIV, i se li donava la mateixa funció que té l’actual forquilla. Més tard, aquesta va ser, gradualment de tres i quatre dents.
A França, a la forquilla la van intentar introduir diverses vegades, sense èxit. A Itàlia, a inicis del segle XVII, el viatger Thomas Coryate va escriure en el seu diari que els “italians se serveixen sempre d’un petit instrument per menjar i tocar la carn”. Prossegueix, “la persona que a Itàlia tocava la carn amb els dits ofenia les regles de la bona educació i és mirada amb sospita, sen criticat. Es menjava així en tota Itàlia. Les forquilles eren de ferro o acer, i els nobles usaven molt sovint forquilles d’argent”. L’ús de la forquilla era pràctica corrent a Itàlia a la fi del segle XIV, fins i tot en les tavernes per degustar la pasta.
A pesar que en l’Imperi Romà existien utensilis molt semblants, la forquilla emergir sobre l’any 1077. Es coneix que aquesta va arribar al Vell Continent procedent de Constantinoble a inicis del segle XI, portat de la mà de Teodora, filla de l’emperador de Bizantí, Constatin Ducas.
Amb motiu de les noces de Teodora amb Domènec Selvo, ella ho va presentar a Venècia. Per aquest fet i molts més de refinades maneres orientals, era considerada, pels seus contemporanis, com a escandalosa i reprovable. Fins a Sant Pere Damià, des del púlpit, la va amonestar per les extra vagàncies, arribant a denominar-ho “instrumentum diaboli”.
Finalment a França, va arribar a ser popular sobre el segle XVI gràcies a Catalina de Médicis que ho va incloure en la cort francesa durant les seves noces amb el rei Enric II. D’aquest banquet nupcial s’explica una anècdota que fa referència al fet que Catalina de Médicis no solament va utilitzar la forquilla per menjar, sinó per gratar-se l’esquena. La fama de pretensiós d’aquest utensili ho va desplaçar a un segon pla enfront del costum que va romandre fins al segle XVIII de menjar amb les mans.
A Espanya, la seva introducció no es va conèixer fins al segle XVIII. No obstant això, es tenia notícies des del XIV d’un utensili semblant, la broca, amb tres puntes, a pesar que la primera broca tan sols tenia dos. Servia per subjectar la carn que es devia tallar o per prendre’s aquesta.
A partir del XVIII l’ús de la forquilla va passar a ser una pràctica general en la taula d’Europa. Més tard, la forquilla va anar tenint gradualment tres i quatre dents.