El Cognac

Poitiers, ciutat de seixanta mil habitants i una població universitària que sobrepassa els vint mil joves que cursen estudis, essent a la vegada la segona universitat més antiga de tota França després de París i nodrida d’una quantitat d’estudiants Erasmus molt significativa, compta amb un catàleg d’encants turístics de primer ordre. El Baptisteri, edifici religiós més antic de França, dedicat a sant Joan, n’és un d’ells. La catedral, d’una gran lluminositat arquitectònica i d’estil gòtic que els comtes de Poitou la van fer construir al segle XII, n’és una altra. Aquest monument eclesiàstic és un dels més valuosos de Poitiers, a causa de la qualitat històrica dels seus vitralls. Correspon a finals del període del romànic. Els seients de la catedral són d’una bellesa única.

Poitiers, capital de la regió de Poitou-Charentes, era una ciutat important en l’edat mitjana i es desprèn d’això, uns carrers sinuosos i empedregats que es conserven i que estic segur donaven relleu ciutadà a l’urbs francesa. Ara, aquests carrers de Poitiers configuren tres rutes turístiques per realitzar a peu, senyalitzades amb línies pintades en les voreres en colors que fan de guies per la ciutat. La blava és la que porta al barri Episcopal. La groga a l’Abadia Montierneut. I, la vermella, al parc Blossac. Una manera original i fàcil de conèixer una ciutat.

Però, Poitou-Charentes té moltes icones en turisme. Angouléme és la seu del Festival Internacional del Còmic. Cada any es reuneixen artistes de mig món. És, també, Angouléme, la ciutat de la imatge. Els diferents murals gegants pintats en les façanes d’algunes cases de la població s’han creat per reivindicar el fet que el dibuix és quelcom que forma part de l’arquitectura urbanística de la seva col·lectivitat.

Tampoc s’ha d’oblidar que aquesta regió francesa que vessa l’Atlàntic és la terra d’un dels aiguardents més preuats en els cinc continents: el Cognac. Hennessy, destil·ladora que pertany al holding més important d’empreses de luxe d’Europa, el LVMH (Louis Vuitton, Möet Chandon i Hennsey), és la referència de Cognac. Exporta a 130 països i el 50% de la seva producció va cap a Nord-amèrica. També són bons clients Irlanda, Japó, Xina, Europa i Àsia de l’est. I és que un excel·lent aiguardent com el Cognac no té fronteres.

Enric Ribera Gabandé