Dalí volia ser cuiner

Dalí, pa i Gala. Una trilogia que ha donat forma i estil, inspiració i doctrina, vida i surrealisme el pintor empordanès. L’obra pictòrica del geni Salvador Dalí té molts components al·legòrics a la gastronomia, al pa, al formatge, al peix, a les carns i als ous. Per a l’universal artista català, el pa era molt important en les seves obres, donant-li sempre un sentit eròtic. Els ous, que eren un argument favorit, els dibuixa durs en algun dels seus quadres en clara al·lusió a la vida intrauterina, i tous, fent al·lusió al semen o a la saliva.

Una altra de les seves devocions fetitxes relacionades amb la cuina era la llagosta. Dalí assenyalava a aquesta amb connotacions sexuals i afrodisíaques. Una de les seves obres surrealistes més conegudes va ser el telèfon-llagosta, on unia aquests dos components. L’extra-vagància li portava a exigir del restaurant on anava a menjar aquest crustaci que la hi servissin acompanyada d’un telèfon. Si no ho feien, s’arribava a molestar molt.

L’estima de Dalí per la preuada taula li sorgeix del seu pare, a causa que aquest realitzava grans tours per restaurants de prestigi de les comunitats espanyoles. En la seva obra editorial Els diners de Gala, Salvador Dalí confessa per primera vegada que des que tenia 6 anys volia ser cuiner. Per a ell, la cuina era una important relació sexual gastronòmica.

Ens preguntem. D’on sorgeix el títol del llibre Els diners de Gala? Pues de quan el pintor acudeix al parisenc restaurant Maxim’s amb motiu de la celebració d’un sopar dedicat a Persèpolis pels 2500 anys de l’Imperi Persa, festa que va reunir a caps d’estat i molta reialesa. Aquest, a l’inici, quan comença a llegir el menú del sopar ho relaciona amb el nom de la seva esposa Gal·la i així és com s’inspira per donar el nom a aquest treball.

Per a Dalí, el pa va arribar a ser un dels seus ingredients importants. Ho relaciona amb el tema religiós i espiritual. És, per a ell, símbol de puresa, considerat com a fruit de la terra, treball de l’home i al·legoria a la carn de Crist. Dalí va defensar que cap pa ha de ser llescat amb ganivet per no castigar la seva estructura; sempre ha de ser partit amb les mans. Com a persona de fortes conveccions fetitxes, una d’elles era les fogasses de pa, les quals unia també amb parts fàl·liques que així ho reflectia en la seva obra, sempre donant un toc d’erotisme.

Enric Ribera Gabandé