Els documents i arqueològiques que avalen les primigènies més sòlides sobre l’aparició de l’oli d’oliva procedeixen de l’època que correspon a l’Antic Egipte. En els sarcòfags d’alguns faraons egipcis apareix la representació de l’arbre. No obstant això s’ha de fer esment que l’oli d’oliva es preparava amb essències aromàtiques. Les fruites de l’olivera eren destinades com olis sacramentals dels faraons en la seva altra vida. Prova de la importància que...
Què seria la vida sense el pebre? Res. Absolutament, res. S’imaginen un plat de caça sense el toc picant. O uns callos, sense aquest. O un plat de peix preparat al forn que no hagi estat tocat per la gràcia i sabor de l’especialitat negra. Els hindús, de ben segur, que ho passarien molt malament, ja que trobarien a faltar el seu quotidià i insubstituïble te amb pebre. Estem tan...
En temps tan llunyans com al segle XXV a. de C., els egipcis es van adonar que les oques que provenien de llargs viatges migratoris i duien a terme un descans a la vora del riu Nil a l’hivern, emmagatzemaven reserves naturals de greix en el seu fetge. Aquest canviava la seva tonalitat cap al groc i presentava un sabor exquisit. L’enginy dels antics egipcis es va aguditzar i aviat...
La clàssica tradició portada a la pràctica fins a fa uns pocs anys de barrejar aigua al vi no és un tema que hàgim de situar-ho en el pavelló del contemporani; del modernista (finals del segle XIX i fins a mitjan del XX), sinó que té uns antecedents que se situen de plànol dins de l’època romana. El vi era barrejat amb aigua moments abans de ser pres, a causa...
Uns anàlisis realitzats a un atuell trobat en unes excavacions de Cerro Manatí, al municipi de Hidalgotitlán (Veracruz) asseguren que el consum de cacau podria haver-se produït entre 1900-900 aC. Segons un anàlisi fet amb la prova de carboni 14, està datada en 1750 aC., les restes tenen associats la teobromina, component que delata la presència de cacau en els atuells. Sobre els inicis del consum del cacau, tot indica...
Em va comentar en una ocasió el xef del Restaurant Le Saint-Pierre de la regió francesa de Loire Centre, que el safrà no té sabor ni olor. A la cuina només aporta “lumière” (llum), va dir sobre aquesta qüestió. Em va quedar un dubte, però vaig acceptar la seva valoració. Ara, he tingut l’oportunitat de viatjar de nou a França, amb l’objectiu de conèixer més de prop tot allò que...
