Amb pa i vi, es fa el camí!
Diu el refrany amb pa i vi, es fa el camí. En el pa i el vi que els hospitals els oferien als pelegrins medievals, aquests trobaven la força necessària per fer el camí. No obstant això, el pa i el vi tenen arrels més profundes que les que s’ancoren en l’època de l’edat mitjana. Es pot retrocedir en el temps i l’espai més enllà dels primers segles de l’època romana. En l’Últim Sant Sopar de Jesús amb els seus apòstols, el menú va estar compost precisament de pa i vi. Jesús va convertir el pa en el seu cos; i el vi, en la seva sang.
Els romans van estendre com una gota d’oli, mai millor dit, el cultiu de l’olivera, també la vinya, les figueres, les pomeres, els albercoquers, les sindrieres, els magraners, els presseguers, les carabasseres, els meloners, els embotits, els formatges i les salses. Un patrimoni que ha perdurat fins als nostres dies; alguns dels seus productes, d’una manera inalterable.
Els romans, entre diverses i incomptables receptes, van ser els que van enginyar els primers dolços, elaborats amb fruites, farina, aigua i llet, i acompanyats amb pebre i mel. També van preparar vi dolç amb mel, el que era l’hidromel. Empraven la mel a causa de què el sucre que arribava d’Egipte era un producte, econòmicament parlant, molt car.
Durant l’Imperi romà, el vi era emprat, exclusivament, per a ritus religiosos, encara que més tard va passar a formar part dels costums populars; estava prohibit per a les dones i per als homes menors de 30 anys. A causa de què eren molt religiosos, abans de la celebració del menjar, duien a terme ritus de gratitud durant els quals s’oferia menjar i vi als deus, protectores de la casa i divinitats.
En els seus inicis, el poble romà restringeix l’elaboració del pa; triaven alimentar-se de farinetes, ja que aquest es considerava com una cosa aliena, que tan sols es presentava a la taula dels benestants. Roma va arribar a comptar amb més de 300 fleques que dirigien professionals grecs. Sobre l’any 100 dC, durant l’època de Trajà, es constitueix el Col·legi Oficial de Forners amb caràcter privat, exempt d’impostos. Llavors, els magistrats regulaven el seu preu. Els romans van millorar els molins, les màquines de pastar, i els forns fins al punt que avui en dia s’anomena forn romà al forn d’escalfament directe.
L’oli d’oliva venia a ser un regal dels déus; or líquid de la força, la saviesa, la pau…La victòria. Distingien, els romans, 21 varietats d’olives destinades per a l’obtenció de l’oli i les receptes per a la preparació de les olives amb vinagre o oli, sal i aromatitzades amb herbes. Aquestes han perdurat fins als nostres temps. Encara en la generació actual es continua preparant la conservació de les olives en gerres de vidre seguint aquesta recepta. Exquisides!
Enric Ribera Gabandé
