Algun bregatge romà

La clàssica tradició portada a la pràctica fins a fa uns pocs anys de barrejar aigua al vi no és un tema que hàgim de situar-ho en el pavelló del contemporani; del modernista (finals del segle XIX i fins a mitjan del XX), sinó que té uns antecedents que se situen de plànol dins de l’època romana.
El vi era barrejat amb aigua moments abans de ser pres, a causa que la fermentació no es controlava com en els temps actuals i la concentració d’alcohol era molt alta. Segons alguns estudiosos, aquest era de vegades ajustat i millorat. Es feia vi negre de vi blanc i viceversa. Els enginys arribaven fins al seu rescat quan s’estava convertint en vinagre.
Els romans assaborien els vins de diverses maneres. Una d’elles era el pàssim, un vi fort i alhora dolç de pansa, la recepta de la qual més antiga que es coneix és d’origen cartaginès. Una altra, el mulsum; venia ser una barreja de vi i mel; el conditum s’obtenia amb la barreja de vi, mel i espècies. A la llarga llista de bregatge romans, cal afegir una altra recepta específica, la conditum paradoxum, consistent a barrejar el vi amb mel, pebre negre, llorer, dàtils, lentisc i safrà. Tots els ingredients es cuinaven i s’emmagatzemaven per al seu posterior ús. El vi, l’aigua de mar, la colofònia i la brea, també era bastant usual en l’Imperi. La cervesa (cerevisia) era molt coneguda, però considerada vulgar.
Els romans diferenciaven entre els raïms per fer vi i els raïms per menjar. De les fruites, aquesta varietat era la preferida d’ells. I com a postres, els ciutadans de l’Imperi degustaven panses, cloïsses i ostres (els crustacis, al principi, venien a ser les postres), pastissos fets de blat i banyats de mel i alguns tipus de nous.
Els romans han donat lloc a lliçons magistrals en la taula dels nostres temps.