Sopar amb l’insigne Richard Warners a Venècia

Era molta la il·lusió que tenia per visitar Venècia. La veritat és que no m’ha defraudat, sinó tot el contrari. M’ha emocionat molt la ciutat dels canals, la ciutat de les góndoles i gondolers, de les barques i dels rius (als 260 canals que l’articulen, els nadius els diuen rius), dels sons i de les il·lusions. Venècia sol existeix una, cap més; és bella, romàntica, per gaudir-la i recordar-la sempre.

La il·lusió que tenia no se’m va esvair mai. Va anar creixen cada dia que passava en ella, entre les seves aigües, no oblidant en cap moment la importància i història que concentra aquesta. Venècia no té carrers. Les seves articulacions viàries són l’aigua. Els seus mitjans de transport són barques, vaporettos i góndoles. La seva gent viu pendent a la tardor i durant algun dia de primavera de les previsions de la Marina. La pujada de la marea arriba a sobrepassar els 85 centímetres sobre el nivell del mar que té la bella plaça de sant Marcos, el punt més baix de tota la ciutat, i inundar-se. Un fet que difícilment es produeix en un altre lloc del món, per a bé o per mal.

De l’espectacular articulació dels seus carrers fluvials, dels 500 palaus venecians existents que van portar a la ciutat italiana del Vèneto a ser considerada durant el segle d’Oro (XVI) com la capital econòmica més poderosa d’Europa, es van enamorar importants personatges de la cultura, la pintura i la música com a l’insigne compositor, director d’orquestra, poeta, dramaturg i teòric músic alemany, Wilhelm Richard Warners. Just on Warners va estar allotjat durant gairebé un any al costat de la seva família, vaig tenir el privilegi de sopar el dia del meu seixanta aniversari a l’actual Casino de Venècia. Un altre al·licient per no oblidar.

Venècia, fent ostentació de la importància que va arribar a tenir i l’afluència de nobles que pul·lulaven en la societat (gairebé tot el món pertanyia a la noblesa) va arribar a comptar amb una important quantitat de casinos. Fins i tot la família Sagredo tenia instal·lat al seu palau de la ribera Brenta, un d’ús particular per a la seva família i amics. Per cert, el primer casino de joc del món es va instituir l’any 1638 a prop de l’actual plaça de sant Marcos, on actualment es troba l’Hotel Mònaco Canal Gran.

És molt clar el tema, Venècia ha estat i és diferent. Els fets ho demostren clarament.

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

Deixa un comentari