Pepe Ruiz: “La gastronomia és el gran teatre del món”

Al popular Pepe Ruiz, ara que ja s’ha jubilat com a actor, a pesar que encara fa algun paper que altre en aquest món del teatre, veu culminat un dels grans entreteniments de tota la seva vida; el relacionar-se amb la cultura de la taula. Ha aconseguint el seu anhel; és ja membre d’honor de 7 confraries gastronòmiques del nostre país, “Ara, al costat d’uns amics, estem formant la Confraria Madrilenya de la Cervesa”. Pel que fa a la millor cuina de les comunitats espanyoles, Pepe diu que “el País Basc és la Dalí de les cuines de tota Espanya”.

Pregunta,- Com et mous en aquesta faceta de la gastronomia i les confraries a les quals tu pertanys?

Resposta,- He tingut l’enorme sort, que gràcies al paper que he fet en aquests últims anys, per la qual cosa em coneix molt la gent, l’Avelino en “Escenes de matrimoni”, gaudir d’una popularitat que m’ha permès trobar a moltes persones de la “gastroenología”, tema aquest que a mi m’encanta. Això ha fet que em relacionés amb amics de tot el país.

P,- …Però, l’Avelino ha jugat un paper molt important?

R,- Ha estat la meva fada padrina.

P,- A quantes confraries pertanys?

R,- Sóc confrare d’honor d’unes set. Ara, amb uns amics, estem formant la Confraria Madrilenya de la Cervesa.

P,- Asseguts en la taula com estem en aquest moment i si tinguessis l’opció de provar les diferents ofertes culinàries de les 17 comunitats espanyoles, per quina d’elles d’inclinaries?

R,- No ens anem a enganyar; la basca sempre és la basca. El tractament que fan sobretot al peix, ja que jo sóc de tota la vida del peix, sense desmerèixer a cap de les altres, la cuina basca segueix sent la cuina Dalí de les cuines de tota Espanya. Això no vol dir que no m’agradin unes bones mongetes amb butifarra. Me les menjo encantat, feliç….m’encanta la cuina valenciana, els “pescaítos” d’Andalusia, l’extremenya, la gallega, la de Castella-la Manxa…

P,- Què té en particular la basca?

R,- El tarannà, l’estil.

P,- Què aporta el teatre a la gastronomia i la gastronomia al teatre?

R,- El teatre el que aporta a la gastronomia és gana. Aquesta gent que té ganes de menjar i no pot, ja que el teatre, en línies generals i salvant honrosas excepcions, és un món de pobres. El que ens agradaria a tots els actors és poder anar a llocs esplèndids i menjar molt “requetebién”. Moltes vegades t’has de conformar quan arribes als llocs amb menjar en establiments molt econòmics. La gastronomia ha aportat al teatre la posada en escena. Jo penso que hem aconseguit en els últims anys, que igual que passa en una gran comèdia, una gran funció de teatre, avui dia hi hagi unes grans posades en escena en restaurants, en banquets, que és en general una mica el món de l’espectacle; és el gran teatre del món.

P,- Què recordis del pas per Barcelona en la teva joventut?

R,- Barcelona em va fer home. Recordo un lloc de menjar, la Garriga. Em van convidar un dia i no em podia creure-ho; servit per unes senyoretes molt elegants. Allò, per a mi, sí era menjar bé.

P,- Parlant de menjar bé, tu menges millor amb un “laboratori” al teu costat, o amb unes bones mongetes, unes bones perdius…?

R,- En això estem d’acord. Amb el laboratori no es menja; aquí s’experimenta…menges amb el menjar de tota la vida; amb les mongetes, amb el porc, amb el be, amb el de sempre, amb el de debò. I no et dic res del menjar de cullera en aquest país, que és una veritable bellesa. És cert que et fan tenir una mica de colesterol (riures), pujar una mica en la bàscula. Però, bé, després pots contrarestar si tens una mica de cap. Els experiments amb gasosa.

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

1 Response

  1. 03/12/2014

    Información Bitacoras.com

    Valora en Bitacoras.com: Al popular Pepe Ruiz, ahora que ya se ha jubilado como actor, a pesar de que aún hace algún papel que otro en este mundo del teatro, ve culminado uno de los grandes hobbies de toda su vida; el relacionarse con la cultura de l..…

Deixa un comentari