Massimo Bottura, cuina “emiliana”

Alain Ducasse li va convidar a passar un temps en el seu prestigiós i històric restaurant Le Louis XV de Mònaco, en 1992. Amb això, Massimo Bottura tocava amb les mans el cel restaurador d’aquells difícils temps. Vuit anys més tard, Ferran Adrià, després d’una visita a l’Osteria Franciscana, fa el propi amb elBulli, la qual cosa li porta a entrar en contacte amb la cuina molecular, religió gastronòmica que no s’ha separat d’ella fins a l’actualitat.

Nascut a Mòdena, Bottura té un plantejament culinari que rima amb la pretesa conjunció de la perfecció entre les textures, temperatures i sabors, una activitat en la qual Massimo reconeix gaudir plenament, ja que -segons ell- en cuinar li agrada pensar en l’art.

A l’italià se li considera un xef sensible i atrevit, que ha sabut conjugar l’avantguarda i la tradició. El seu entorn sembla més un laboratori físic-químic que una cuina pròpiament dita. Massimo Bottura és el propietari i creador d’Osteria Franciscana, un restaurant que va obrir les seves portes, fa d’això uns 20 anys, en una vella posada dedicada a pelegrins, adjunta a un convent franciscà de la capital de Mòdena, internacionalment reconeguda per la seva elaboració del vinagre de Mòdena.

En el seu trajecte restaurador, durant el qual ha escalat fins al cinquè lloc del rànquing mundial de la llista The World’s 50 Best Restaurants, al marge d’aconseguir dos estels Michelin, ha anat ocupant, a poc a poc, diverses cases contigües al seu restaurant, afegint a les seves parets algunes de les més valuoses peces d’art contemporani del món, tema pel qual el xef es declara un gran apassionat i alhora col•leccionista.

You may also like...

Deixa un comentari