Les tavernes neixen fa 3700 anys a Egipte

El costum de sortir a menjar fora de casa, encara que sembli que ha de pertànyer a l’era contemporània, no ho és. Ni de bon tros. A Egipte, l’any 512 a. de C. ja existia un menjador per a la societat, no privat, sinó públic. Cal remarcar que tan sols es podia menjar un plat. Res més. I aquesta vènia a ser una especialitat preparada amb aus salvatges, cereals i ceba. Però furgant en la història, ens adonem que les tavernes es perden en la nit dels temps. S’han trobat restes arqueològiques (en aquest país) que assenyalen que sobre l’any 1700 a. de C. ja existien aquestes.

No obstant això, els que van popularitzar sortir de casa a menjar van ser els antics romans. Algunes proves es poden trobar en una ciutat propera a Nàpols, Herculà, urbs anegada de lava i fang pel volcà Vesuvi l’any 79 d. de C. Els seus carrers reunien una important quantitat de tavernes que oferien menjar calent, dàtils, figues, nous, formatge i vi.

A París i Londres, a principis del segle XIII, existien cases de menjars en les quals es podia comprar plats preparats. Les primeres cafeteries que es tenen notícia van néixer a Oxford sobre l’any 1650, i set anys més tard ho van fer a Londres. A partir de llavors van sorgir com a bolets els restaurants en aquestes dues ciutats europees.
Boulanger va fer del seu establiment de menjars un lloc selecte, només per a gent rica, a causa dels alts preus que cobrava, convertint-ho a aquest en un lloc exclusiu on les dones de la societat acudien per mostrar la seva distinció. La història apunta al fet que el nom de restaurant es va establir a continuació i els cuiners que solament havien treballat per a famílies amb molts diners van optar per obrir els seus propis negocis.

You may also like...

Deixa un comentari