Existeix una cuina que activi el plaer sexual?

S’ha escrit molt sobre els aliments que tenen propietats afrodisíaques. Sobre com combinar-los en l’elaboració i preparació d’aquests, amb què acompanyar-los a l’hora de prendre’ls. També, s’han fet moltes càbales sobre el tema. Si és cert que existeixen, o no. Si són fabulacions o per contra pertanyen al pavelló de la realitat o si són llegendes pròpies de la taula dels nostres avantpassats. Tot segueix sent una incògnita.
Des de quan es parla de cuina afrodisíaca? Els antics grecs ja coneixien la cuina afrodisíaca i les passions eròtiques que alguns plats provocaven. Es diu que la deessa Afrodita sabia preparar filtres d’amor i barrejar potingues perquè els seus amants arribessin fins al deliri.
Els llibres de la història tenen recollits documents que asseguren que en l’Edat Mitjana els europeus van descobrir aquest tipus de cuina, a la qual van incorporar espècies com al pebre, la canyella, el gingebre, la nou moscada…que els cavallers creuats havien provat en llunyans països.
Els productes afrodisíacs s’esmenten en la Bíblia i en molts altres llibres sagrats del món. La primera referència al tema afrodisíac que s’ha registrat prové de papirs mèdics egipcis, sense data i, es creu, que corresponen els anys entre 2200 i 1700 abans de la nostra era, que van apareix-se en l’Imperi Mitjà.
En els nostres dies, s’assegura que alguns aliments o ingredients poden ajudar-nos a aconseguir major estimulació en les relacions amoroses. L’alvocat està considerat un estimulant sexual. Es deu al seu alt contingut en vitamines D i E, que li donen un gran valor energètic.
La poma, no obstant, és el símbol per excel•lència dels productes afrodisíacs. Serà per la serp, Eva i Adam?

You may also like...

Deixa un comentari