En l’Edat del Ferro, els celtes “ressuscitaven” als morts amb whisky

Quin poble va ser el primer a destil·lar el whisky? Des de quan es ve obtenint aquest destil·lat? No existeixen dubtes que el primer conjunt de pobles que van destil·lar l’ordi i el sègol van ser els celtes. Per tant, es desprèn que això va ocórrer en l’Edat del Ferro. Els celtes consideraven que el brebatge que sortia de la rudimentària destil.ladora era un regal dels seus Déus per “ressuscitar” als morts i també per escalfar-se aquests durant el cru hivern.

En gaèlic, la llengua indoeuropea de la branca cèltica, al whisky se li diu “Uisge Beatha” (Aigua de Vida). No obstant això, aquest era solament un “potingues” que donava força, calories i molt, suposadament, dolor de estómac als seus ciutadans. Segons els documents localitzats, la primera destil·lació oficial es duu a terme en 1494 a Escòcia, quan el frare Joan Cor va obtenir unes 6 faneques de malta (cada faneca té una capacitat aproximada de 55,5 litres).

Al principi, va venir a ser com una medicina per a la població. Era, també, l’únic antídot per a la pena, per la qual cosa es consumien quantitats ingents en els actes funeraris. Més tard, el whisky va servir per beure i brindar, posant-se de moda. Els llibres de la història ens diuen que la primera destil·leria data de 1690 quan es va esmentar a la de “Ferintoch de Forbes de Culloden”.

A meitat del segle XIX a Escòcia es va començar a barrejar el whisky de malta amb whisky de gra més lleuger i barat. En 1850, Andrés Usher i Cia. va elaborar el primer whisky de barreja.

En l’actualitat, la gamma de whisky és àmplia, encara que el de malta és el més selecte, elaborat completament amb ordi maltejat i destil·lat en “pot still”, alambí emprat per a la destil·lació d’aquest tipus d’alcohol, amb forma de ceba. Abans del seu acabat, es deixa envellir entre 8 i 15 anys. Mostra un sabor potent i molt caràcter.

El whisky de gra està fet a partir d’ordi sense maltejar, blat de moro i un altre tipus de cereals, sent, no obstant això, també possible maltejar-lo. S’acostuma a destil·lar en “coffey stills”, un alambí de destil•lació contínua.

El “Single malt” és el whisky elaborat en una única destil·leria, encara que conté barreja de diferents barrils. Un altre dels tipus, el més consumit a nivell mundial, és el “blend” que s’obté de la barreja de whiskies de gra i de malta (10% -15%) procedents tots de diverses destil·leries. Són els més econòmics. El “cask strength” (força de la bóta) no té cap dilució amb aigua destil·lada abans del seu embotellament: des de la fusta va a l’ampolla, conservant d’aquesta manera la seva graduació. Contra el que creuen algunes persones, el whisky en l’ampolla no millora. L’edat d’aquest és el temps que passa entre la destil·lació i l’embotellat.

El sistema genèric de destil·lació dels whiskies escocesos és doble i inclusiu triple. Està destil·lat i envellit exclusivament a Escòcia; és el més popular al món. L’irlandès, denominat pels seus ciudadans whiskey està configurat a base d’ordi, i es caracteritza pel seu triple procés. És molt semblat al d’Escòcia.

El whisky canadenc acostuma a ser més suau que els altres. Es caracteritza, també, per la utilització de sègol que ha estat maltejat, proporcionant més sabor i suavitat. El whisky nord-americà s’elabora, segons la llei nacional del país, amb el blat de moro en una concentració mínima del 51%; generalment el 70%. També se li afegeix blat, sègol o ordi maltejat. Igual que a l’irlandès, se li afegeix la lletra “e” a la paraula whisky; whiskey.

El whiskey bourbon, que ha de contenir un mínim del 51% de blat de moro, ha de ser elaborat en Kentucky perquè la denominació bourbon pugui aparèixer en l’etiqueta. La graduació mitjana de l’alcohol que contenen els whiskies en general és de 40º.

Salut!

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

Deixa un comentari