Els principals components del te són la teofil•lina, les sals minerals de sodi, potassi i níquel

Xina va utilitzar per primera vegada el costum de servir-se de les fulles de te per donar-li un bon gust a l’aigua l’any 2500 aC Aquesta infusió es va anar estenent pel món, entrant en Europa per primera vegada a l’Índia, quan els portuguesos desembarquen per primera vegada en 1497, pel fet que en aquest país el consum de te estava molt estès.

Se situa el 1610 l’arribada d’un inicial carregament de te a Amsterdam, per petició de la Companyia de les Índies Orientals. A França no apareix fins l’any 1635. El te negre és presentat a Anglaterra a través dels Països Baixos i dels cafeters londinencs que ho posen de moda a partir de 1657.

El te, on els principals components són la teofil·lina, les sals minerals de sodi, potassi i níquel, a més de coure, ferro, silici, alumini, magnesi, fòsfor i calci, i també, tanins, flavonoides, quercetol i miricetol, va ser posat a la venda a Espanya en una fira celebrada a Navarcles, possiblement entre 1720 i 1730 que és quan va adquirir notorietat el consum en el vell continent.

Les fulles seques d’aquest arbust, el te, van arribar a tenir tanta importància comercial en el món que va comportar que es creés la ruta del te i dels cavalls, ruta que unia Lhasa i el Tibet i la zona productora de te a Sichuan a la Xina. Aquesta ruta amb cavalls que va estar activa fins a mitjan segle XX, creuava l’altiplà del Tibet, arribant a superar, en alguns passos, altures de 5000 metres sobre el nivell del mar.

Els transportadors del tram entre Yaan i Kangding, que arribava a demorar uns 20 dies, carregaven amb un pes que moltes vegades superava el seu. Portaven fins a 135 quilos de mercaderia. Cada quilo de te transportat era recompensat per un quilo d’arròs. En Kangding el te era cuit i embolicat en paquets impermeables, protegits amb pell de yak, carregats en caravanes que viatjaven al llarg de 3 mesos fins arribar a Lhasa.

La història ens explica que Thomas Lipton va ser el primer a patentar una bosseta de te, i que aquesta va ser la beguda predilecta del Capità Jean-Luc Picard de Star Trek. També que revoltes com el motí del te de Bòston van provocar l’inici de la guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, i que el te gelat va ser creat a la Fira Mundial de 1904 a Saint Louis per Richard Blechynden.

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

Deixa un comentari