Els anglesos al pa li diuen “lady”

Els orígens del pa podrien ser una massa de grans de cereals semi-mòlts una mica humits i cuits al sol en pedres calentes, o potser el fet d’haver abandonat aquesta pasta al costat d’un foc. Des de la prehistòria, ha estat un dels aliments bàsics de la Humanitat. El primer pa podria estar elaborat amb farina de fages o de glans. En els jaciments dels poblats propers als llacs suïssos, els arqueòlegs han trobat fragments de pa cenzeño, que és el mateix que dir, pa àzim.

Els egipcis es creu que van descobrir la fermentació per casualitat. D’ells daten les primeres evidències arqueològiques de la utilització del llevat en el pa i l’ús de forns. Va arribar a ser per a ells tan important, que aquest se li considerava com una moneda per pagar els jornals.

Venia a ser un aliment habitual i era corrent que la dieta fos en gran mesura olives i pa, per als legionaris romans. Amb la farina s’obtenia el “bucellatum”, que es configurava com un anell molt similar al bagel actual. A Alemanya i Suècia, que no formaven part de l’imperi, alguns habitants que havien lluitat en l’exèrcit romà van adoptar el seu consum, estenent-se més tard a sectors de la població.

El nom de pa prové del llatí pannus, el significat és massa blanca. La gran importància que va tenir el seu consum va derivar en el cultiu i comerç posterior del blat. A causa de l’escassetat d’aquest cereal, a l’Edat Mitjana es comença a fabricar diferents tipus de pa, i amb això s’inicia el seu comerç. El millor producte, el blanc, estava destinat als rics, i la resta de la població, menjava el negre d’ordi, el sègol i el de civada.

L’elaboració durant l’Imperi es duia a terme amb la mà, a la pròpia llar i en forns públics. Amb la caiguda d’aquest, es va produir un des-proveïment de blat en pràcticament tot Europa, que ja s’havia acostumat d’una forma genèrica al seu consum.

De la seva gran difusió durant aquesta època es desprèn la paraula anglesa “lady”, que en l’anglès antic significa la persona que pasta el pa. A Escandinàvia, a causa de l’escassetat del cereal, els seus ciutadans van haver de acostumar-se a elaborar-lo amb el sègol i l’ordi, i venia a ser pràctica habitual l’afegir a la massa escorça de pi mòlta.

Amb el pas del temps, el pa va deixar de ser un ingredient bàsic de l’alimentació, ja que una major varietat de productes permetia un millor equilibri alimentari, enfortint, a la vegada, la talla i robustesa de les persones, just fins als nostres dies, que aquest s’ha industrialitzat en el seu sistema d’elaboració.

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

Deixa un comentari