El Moviment per la Temprança als EUA

La consigna era regular el lliure consum d’alcohol. A aquest culpaven de diversos mals socials. Des dels inicis del segle XIX a Estats Units d’Amèrica existia el Moviment per la Temprança, també conegut com Temperància, que s’entenia primer com moderació en el beure i menjar, i més tard com prohibició total de consumir alcohol. Finalment, va passar a ser una condemna de tot el relacionat amb aquest, especialment el sector que el produïa i comercialitzava.
Des de 1850, l’increment de la immigració als Estats Units contactar als seus líders religiosos amb importants masses d’emigrants estrangers que no estaven d’acord amb la restricció del consum de licorosos. Alemanys, irlandesos i ciutadans vinguts d’Europa Oriental van portar a Amèrica les seves pròpies i quotidianes costums més tolerants amb el consum d’alcohol. Mentre, els predicadors protestants més conservadors, bàsicament anglosaxons, apostaven insistentment perquè els nouvinguts adoptessin una postura contrària al lliure consum de licoreria.
La Guerra de Secessió va impedir que es desenvolupessin grans campanyes en contra del consum lliure d’alcohol. No obstant això, l’expansió cap a l’oest ja havia causat que una gran part del territori recentment annexionat als Estats Units d’Amèrica es propagués lliure de les influències més conservadores de Nova Anglaterra. L’any 1890, la frontera de l’oest havia desaparegut i la publicitat del Moviment per la Temprança prenia rellevància nacional.
Liberals i intel.lectuals progressistes, així com també líders sindicals d’esquerra, es van unir a aquest corrent que condemnava el consum d’alcohol com a element provocador d’endarreriment i pobresa entre les masses d’obrers que començaven a omplir les ciutats nord-americanes.
Diversos predicadors associaven la venda i consum d’alcohol amb un clima general de decadència i amb altres vicis morals, com la prostitució. Es comentava que el consum d’alcohol provocava la pobresa a les masses. També, les malalties diverses, la demència, i estimulava la delinqüència.
Durant la Primera Guerra Mundial, els activistes de la Temprança van aprofitar l’ocasió per a la millora moral del país. Durant aquest conflicte, coincidia que una gran part de la cervesa consumida pels americans del nord era produïda per indústries regides per immigrants alemanys.
El Congrés, el 1917, va aprovar una resolució a favor d’una esmena a la Constitució dels EUA (la XVIII) que prohibia la venda, importació i fabricació de begudes alcohòliques en tot el país. Dos anys més tard, l’octubre de 1919, es va aprovar finalment la Llei Volstead, que implementava la prohibició dictaminada per l’Esmena XVIII.
La Llei Seca no prohibia el consum d’alcohol, encara que ho feia molt difícil per a les masses perquè prohibia l’elaboració, venda i transport de begudes alcohòliques. No obstant, l’alcohol va continuar sent elaborat i importat de forma clandestina, provocant un auge considerable del crim organitzat.
Aquesta Llei va considerar excepcions en el cas dels metges, que arribaven a receptar la ingestió d’alcohol com a tractament terapèutic en situacions molt concretes o l’ús religiós de vi per al ritu cristià de l’Eucaristia.
A la dècada de 1920, l’opinió pública va donar un canvi, i la ciutadania va decidir que havia estat pitjor el remei que la malaltia. No només va subsistir el consum d’alcohol, sinó que va continuar de manera clandestina i sota el control de ferotges màfies.
La Llei Seca no havia resolt problemes socials, sinó que va portar el crim organitzat als seus nivells més elevats d’activitat com mai abans s’havia percebut en els Estats Units. Dels 4000 reclusos d’abans de la prohibició s’havia passat als 26.859 presidiaris.
John D. Rockefeller, el 21 març 1933 va signar l’Acta Cullen-Harrison que legalitzava la venda de cervesa que tingués fins a 3,2% d’alcohol i la venda de vi, deroga’n i enterra’n d’aquesta manera la famosa Llei Seca.

Enric Ribera Gabandé

You may also like...

Deixa un comentari