El Golf Pèrsic i les espècies

Què seria la vida sense el pebre? Res. Absolutament, res. S’imaginen un plat de caça sense el toc picant. O uns callos, sense aquest. O un plat de peix preparat al forn que no hagi estat tocat per la gràcia i sabor de l’especialitat negra. Els hindús, de ben segur, que ho passarien molt malament, ja que trobarien a faltar el seu quotidià i insubstituïble te amb pebre. Estem tan acostumats al món (si dic món, des d’Àsia, fins a Europa, i des de l’Àfrica fins a Amèrica), que si ens traguessin les espècies a les que tenim habituat al nostre paladar, estaríem perduts enmig d’un immens oceà de dubtes. Estic segur que amb la manca d’aquestes, hauríem de recórrer ràpidament cap al disseny d’un nou i vàlid succedani.
Són tants els valors en la cuina d’aquest adob que amb les seves propietats aromatitzants es pot aconseguir que aliments que no tenen sabor, insípids o una mica desagradables, encara que moltes vegades nutritius, es converteixin en saborosos, gustosos…sense perdre les seves propietats nutritives. Amb la seva destacada capacitat per reforçar el gust s’aconsegueixen grans valors aromàtics. En l’aspecte nutricional, no aporten pràcticament res, tan sols en comptats casos hi ha presents minerals, com el ferro i el calci, i alguna vitamina. Però res més.
Les espècies eren oriündes de les regions tropicals d’Àsia, i de les illes Malucas a Indonèsia, conegudes també com illes de les Espècies. En l’actualitat s’estan consumint inalterablement les mateixes que en l’Antiguitat.
Al llarg de la història i a causa del abundant ús d’aquestes es va propiciar el seu comerç, sent una de les tasques més prolixes de totes les societats, i d’una manera destacada de les que han poblat el mar Mediterrani. Els egipcis van ser els primers que van buscar la ruta cap a Orient, on el sèsam, la mostassa, el safrà i el comí de prat, eren les espècies més apreciades.
El primer poble de l’Antiguitat a establir un mercat van ser els fenicis. Una de les ciutats més importants del seu imperi era Tiro. Va convertir-se en el centre comercial de les espècies de la Mediterrània. També va ser el poble que va establir la Ruta de les Espècies. El Golf Pèrsic era el destí final de la ruta.
Quan l’Islam va conquerir Alexandria l’any 641, va començar una decadència en l’ús de les espècies en el món cristià. Les justificacions es van deure al ferri control que duien a terme els àrabs, comportant la absència de contactes comercials entre la Xina i Occident. Això va propiciar que aquesta es comencés a conrear en els propis territoris europeus. Han estat lloables les tasques portaves a terme en aquest aspecte per determinats monestirs en els seus jardins i horts.

You may also like...

Deixa un comentari