Menjar a Hong Kong per 20 dòlars, amb estel Michelin

Associar el cost que pot tenir una àgape en un restaurant amb estel Michelin de qualsevol lloc del món amb el valor de 100, 150 o 200 euros, o la seva equivalència en moneda nacional del país en qüestió, no és gens estrany. Molt menys el fet que sigui dut a terme a Alinea, restaurant de Chicago que capitanege el que va ser millor xef d’Estats Units en 2006, Grant Achatz, el preu del qual de mitjana per comensal es de 1.000 dòlars.

Però, ja resulta molt sorprenent, en l’extrem oposat de la vara de mesurar, el que un altre establiment restaurador ofereixi preus ínfims pel que fa a Alinea. En l’humil restaurant Tim Ho Wan, de Hong Kong, que ostenta el títol oficiós de lloc de menjars amb estel Michelin més barat del món, es poden degustar unes costelles de porc rostides, o uns rotllets de taro amb ametlles i arròs bullit amb salsitxes xineses per 6 euros. Res a veure amb el que figura en les cartes de restaurants Michelin de tot el món. Un menjar en Tim Ho Wan no sobrepassa els 18/20 dòlars americans. Amb aquests preus, qui no menja en un estrellat Michelin?

L’especialitat de la casa de Tim Ho Wan són els dim sum, que vénen a ser unes crestes bullides al vapor, molt apreciades en el sud de la Xina. S’emplenen de diferents delícies gastronòmiques. Des de verdures a pollastre. També ho són els brioixos farcits de porc, que tenen el cost d’un euro.

La sorpresa d’aquest restaurant ha estat tanta, que l’estel concedit (recentment) per Michelin a Tim Ho Wan ha revolucionat els fonaments d’aquest petit establiment, de tan sol 40 comensals, i decorat a l’estil oriental. La concessió del guardó per part de la guia gastronòmica francesa ha fet saltar la seva fama entre la societat autòctona de Hong Kong i allèn d’aquesta. La dimensió de l’efecte mediàtic és tan gran que diàriament s’arriben a formar cues de fins a 2 hores d’espera.

L’Home que està darrere d’aquest invent de Tim Ho Wan, és l’antic mestre de “Dim Sum” de l’Hotel Four Seasons de Hong Kong, que després de treballar en el restaurant 3 estels de l’hotel, Mak Pui Gor va decidir instal·lar-se pel seu compte, mantenint, malgrat el guardó de la Michelin, preus populars.

You may also like...

Deixa un comentari